ASSESSORS I CONSULTORS
A GIRONA

El proyecto de Ley Orgánica de Enjuiciamiento Criminal, aprobado por el Consejo de Ministros en octubre y remitido al Congreso para su tramitación parlamentaria, aspira a sustituir una norma vigente en España desde 1882. Desde la perspectiva empresarial, la reforma no sólo cambia quién investiga, sino también cómo se investiga. El proyecto refuerza de forma notable las herramientas de investigación tecnológica. Además, la LOECrim amplía el alcance de medidas cautelares que pueden afectar directamente a la actividad empresarial. Intervenciones judiciales, suspensiones de actividad o clausuras temporales pueden llegar a paralizar operaciones durante la fase de investigación. Anticiparse, reforzar el compliance y adaptar la estrategia defensiva al nuevo protagonismo de la fiscalía ya no es una opción, sino una exigencia del nuevo escenario legal que se avecina.

Tributs, en una consulta del 14 d'octubre, aclareix que si la cessió és totalment gratuïta, a efectes pràctics és igual que si l'habitatge estigués buit. És a dir, s'entén que el contribuent té un bé susceptible de generar beneficis i per això se li aplica allò que es coneix com la imputació de rendes. Per tant, l'amo de l'immoble haurà de pagar a la Renda el 2% del valor cadastral de l'habitatge o, en cas que aquest hagués estat revisat en els darrers deu anys, l'1,1%.

El TS admet a tràmit un recurs de cassació que podria provocar un nou terratrèmol a l'AEAT en relació amb el controvertit Model 720, és a dir, el relatiu a l'obligatòria la declaració anual sobre béns i drets situats a l'estranger. En una interlocutòria recent, la Secció d'Admissió ha fixat com a qüestió d'interès casacional determinar l'abast real de la STATJUE de 27-01-2022, que va declarar il·legal el règim sancionador espanyol sobre béns a l'estranger. La qüestió nuclear que abordarà el TS és si aquesta nul·litat "pot abastar fins i tot actes ferms per no haver estat objecte d'impugnació per garantir la primacia i l'efectivitat del dret de la UE", o si, per contra, els procediments ja tancats no es veuen afectats.

La sentència unifica doctrina sobre com s'han de comptar els terminis quan un conveni col·lectiu sanciona l'acumulació de faltes d'assistència en el període d'"un mes". El Suprem estableix que el còmput s'ha de fer de data a data –per exemple, del 24 d'abril al 24 de maig– i no cenyint-se al mes natural o de calendari. Aquesta decisió endureix el control sobre l'absentisme injustificat. Els magistrats del Suprem tanquen la porta a interpretacions que permetien als empleats esquivar acomiadaments disciplinaris repartint les absències entre el final d'un mes i el principi del següent.