ASSESSORS I CONSULTORS
A GIRONA

La Sala Contenciosa Administrativa aclarirà si aquest valor que estableix el Cadastre i serveix de base per pagar l'ITP i l'ISD es pot substituir pel que estableixi un informe pericial individualitzat de l'immoble. L'alt tribunal, en una interlocutòria del 29 d'abril, admet el recurs de la Hisenda autonòmica canària contra la sentència del TSJ de les Canàries que va donar suport a l'informe pericial sol·licitat per un contribuent que va adquirir un immoble per impugnar el valor de referència del Cadastre. El Suprem admet la qüestió davant la manca de jurisprudència sobre el tema i la gran quantitat de situacions que afecta.

Així ho estableix el TS en una sentència en què corregeix la interpretació restrictiva que aplicava el SEPE per als que decideixen abandonar les llistes de l'atur per incorporar-se al negoci d'un familiar. Els magistrats expliquen que la llei busca el foment de l'autoocupació i recorden que no hi ha cap exclusió legal expressa que impedeixi a un familiar col·laborador accedir a aquesta modalitat de cobrament de la prestació. Fins ara, la doctrina judicial sobre aquest assumpte era contradictòria. Aquesta nova sentència unifica la doctrina i estableix que l'esperit de la norma és facilitar que l'aturat s'incorpori al mercat laboral, sense que el parentiu amb el titular del negoci hagi de ser un obstacle.

En el cas en concret, l'empresa va rebutjar la proposta de la treballadora en considerar-la “inviable”, però tot seguit li va proposar una negociació de diferents alternatives. Aquesta negociació no es va produir per causa no imputable a l'empresa i la gerocultora va anar a la via judicial. Doncs bé, el TSJ de Cantàbria posa el focus en aquest oferiment i explica que l'ET reconeix el dret d'aquests a “adaptar la durada i la distribució de la jornada” per “fer efectiu el dret a la conciliació de la vida familiar i personal”, però afegeix que aquest dret “està sotmès al procés de negociació”. Així, en el cas enjudiciat, l'empresa va manifestar la voluntat d'obrir la negociació. El tribunal assenyala que va oferir "una alternativa real més enllà d'una resposta genèrica i va manifestar la voluntat d'arribar a un acord favorable per a les dues parts".

Si es compleixen els temps previstos per l'Executiu, el nou sistema podria veure la llum abans de l'estiu, previsiblement mitjançant RD i sense necessitat de passar per una complexa tramitació parlamentària. Diverses estimacions del sector d'autònoms i petites empreses apunten que molts negocis hauran d'assumir una despesa anual entre 400 i 1.000 euros per implantar programes de registre horari compatibles amb les noves exigències.