Notícies recents

L'increment de baixes mèdiques per malaltia o lesions centra les preocupacions dels empresaris de tot el país i ja és el primer tema que posen sobre la taula en negociar un conveni col·lectiu. Així, els acords sobre pujades salarials, o altres aspectes, estan condicionats a cessions per part dels treballadors en matèria d'incapacitat temporal, com ara limitar el temps durant el qual es percep el complement amb què les empreses completen la prestació de Seguretat Social per la baixa. La normativa diferencia entre els processos d'IT amb origen laboral i els que no en tenen, en què se centra el problema de despesa. Fins ara era habitual que els pactes socials complementessin l'abonament per part de la Seguretat Social fins a igualar el salari habitual. Aquest apareix retallat en diversos convenis col·lectius publicats al llarg de l'any, en què s'estableix que les empreses només cobriran un percentatge addicional del seu salari durant els primers 100 dies de baixa, o fins i tot durant un període inferior.

El Govern aprovarà aquest dimarts una nova via d'accés a la pensió de viduïtat adreçada a les parelles amb fills que convivien de manera estable, però que van quedar excloses d'aquesta prestació per no estar casades ni registrades oficialment com a parella de fet. El decret llei establirà un termini de 12 mesos des de la seva entrada en vigor perquè els afectats puguin sol·licitar el reconeixement de la pensió. Planteja millorar la cobertura de la incapacitat temporal per a les dones afectades per malalties associades a la menopausa i per a les víctimes de violència de gènere. El paquet també preveu reforçar la prestació per cura de menors amb càncer o altres malalties greus.

L'avenç de la IA a les empreses espanyoles no està provocant el resultat esperat en els resultats de les mateixes. Segons un informe de McKinsey, tot i que el 80% dels empleats assegura guanyar eficiència i ser més productiu gràcies a la IA, només el 37% de les empreses aconsegueix millorar el benefici operatiu. Aquesta desconnexió es reflecteix també a nivell macroeconòmic, ja que, d'acord amb les anàlisis del BCE, el guany d'eficiència agregat a l'economia continua sense assolir les grans expectatives generades. Tot i comptar amb un marc normatiu sòlid impulsat per les regulacions europees, la realitat operativa mostra grans contrastos. L'anàlisi de SAS i IDC conclou que Espanya destaca positivament quant a polítiques d'intel·ligència artificial responsable i en capacitat d'explicació, però falla en la governança de models, i aquest és el punt més feble davant la mitjana mundial.

Els convenis signats el 2026 contemplen una pujada mitjana anual dels sous del 3,61% al setembre, gairebé 1,3 punts per sota de la inflació. Amb la dada de setembre la pujada salarial mitjana en conveni encadena cinc mesos consecutius al voltant del 3%, segons l'estadística de negociació col·lectiva que publica mensualment el Ministeri de Treball i Economia Social. Les organitzacions sindicals i patronals han de negociar aquest any el nou AENC després de vèncer el desembre passat l'acord fins ara vigent, que recomanava pujades salarials del 3% per al 2025, amb una clàusula de revisió salarial que, en cas de desviació de la inflació, podria implicar alces addicionals de fins a l'1% per a cada un dels anys de l'acord (20). Segons l'estadística de Treball, la major part dels convenis registrats fins al setembre no tenen clàusula de revisió salarial per evitar pèrdues de poder adquisitiu. La jornada mitjana pactada en conveni es va situar fins al setembre a 1.741 hores anuals per treballador.

La memòria d'actuació d'aquest organisme el 2025 recull un increment de l'activitat dels inspectors, cosa que va fructificar en més sancions (de 541 milions d'euros el 2024 a 858 milions el darrer exercici) i més ocupació regularitzada. Les 47.100 conversions a assalariats de falsos autònoms suposen la xifra més alta en un registre que comença el 2015. L'anterior guarisme més alt va ser el del 2022, amb 39.000 regularitzacions, que el ministeri ja va reivindicar llavors com un rècord. Aquests falsos autònoms són part d'un total de 96.200 regularitzats, fet que suposa un increment considerable respecte a la xifra total del 2024 (56.100). Alhora, també creix el nombre d'estrangers sense permís de treball i que van ser regularitzats: el 2024 van ser 12.200 persones, mentre que el 2025 van ser 18.700 persones.

Un estudi de l'IBM Institute for Business Value, elaborat juntament amb Oxford Economics, reflecteix que el 71% dels responsables de Recursos Humans considera que supervisar, validar i, quan sigui necessari, rebutjar els resultats d'una intel·ligència artificial serà una de les capacitats més importants dels treballadors el 2026. Entre els empleats, però, només el 29% concedeix el mateix. Així, els professionals han de revisar els seus resultats, detectar errors i decidir quan cal corregir o fins i tot descartar el que genera una IA.

El TS es pronuncia sobre una problemàtica recurrent en el dia a dia de les companyies: la impugnació dels acords adoptats en una suposada junta universal quan no hi ha acta i alguns socis neguen haver-hi assistit. La disputa va arribar als tribunals perquè dos socis sostenien que no havien acudit a la junta celebrada que contemplava acceptar la renúncia de l'administrador únic, nomenar el substitut i delegar facultats i van promoure una demanda d'impugnació dels acords socials aconseguits. L'alt tribunal subratlla que, perquè una junta universal quedi constituïda vàlidament, ha d'estar present o representat tot el capital social i acceptar-se per unanimitat la celebració i l'ordre del dia.

L'anàlisi realitzada per UPTA Espanya sobre els dos darrers anys mostra que el creixement de les persones estrangeres que desenvolupen una activitat per compte propi s'ha convertit en un dels principals motors del treball autònom espanyol. En només dos anys s'han incorporat al voltant de 81.000 treballadors autònoms estrangers, un increment proper al 18%. Per a UPTA, aquestes dades confirmen que l'emprenedoria estrangera ha deixat d'ocupar un paper secundari dins del treball autònom espanyol. La transformació també s'observa a les activitats econòmiques en forma de diversificació. L'emprenedoria estrangera ja no es pot associar exclusivament a l'hostaleria, el comerç o la construcció. A Telecomunicacions i Programació Informàtica, les persones estrangeres ja representen el 33,5% dels treballadors per compte propi.