Notícies recents

Hisenda ha establert un pla per acabar amb l’actual tap dels tribunals econòmics administratius, acte obligatori per recórrer les decisions dels diferents departaments de l’Agència tributària i pas previ per al contribuent a la via judicial amb les seves diferències amb Hisenda. 
El retràs mig dels TEA és de més de dos anys. Només el TEA de Madrid, en els últims anys hi havia més de 60.000 empreses i ciutadans amb algun expedient pendent de resoldre. El Ministeri d’Hisenda ultima les instruccions per a la implantació d’un nou model de gestió informàtica en els Tribunals Econòmic-Administratius (TEA) i en la Direcció General de Tributs amb la col·laboració de l’Agència Tributària, que allotjarà els seus sistemes d’informació, el que contribuirà a reduir despeses i temps .
Aquest pla no és només per la part d’informàtica, també inclou reforçar les plantilles. 

Treball ultima una ordre ministerial per a que els afectats per Erte tinguin “la consideració de col·lectiu prioritari per a l’accés a les iniciatives de formació del sistema de formació professional per al treball en l’àmbit laboral”, segons s’indica al text normatiu que prepara. 
No obstant, treball no preveu destinar cap partida pressupostària per al finançament d’aquests cursos formatius, que es tramitaran pels canals habituals: les bonificacions en el cas de les accions organitzades per les empreses o per subvencions, segons admet Treball en la anàlisis d’impacte normatiu de l’ordre ministerial. 

Així ho ha determinat el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Galícia en una sentència on declara procedent el comiat d’un treballador, explica que registrar una mínima millora en el balanç dels resultats no és impediment per a extingir el contracte per problemes financers.
Recorden que a l’any 2018 hi va haver recuperació, però va ser mínima, i a més “manifesta la situació negativa posterior i anterior a l’acomiadament i que va resultar amb el tancament final de l’empresa”. 

El propietari d’un local comercial no pot extingir el contracte primitiu – sí que ho podria per aplicació de la Disposició Transitòria Tercera de la Llei d’Arrendaments urbans (LAU) 1994 – quan, amb posterioritat a aquesta data i tot i que existeixi causa legal d’extinció, les parts han realitzat actes reveladors de la voluntat de continuar amb la relació. Segons Estableix el Tribunal Suprem en una sentència del 29 d’octubre de 2020. 
Entre aquests actes reveladors es troba que s’ha reduït el local llogat deixant fora tota la superfície dedicada a cafeteria i els primitius arrendataris deixen tots els elements necessaris per al funcionament del negoci, de manera que la part demandant entrega les claus del local a una immobiliària perquè ho gestioni. 
El pacte d’un nova renda i la forta inversió en obres mostra que hi havia acord.

El Ministeri d’Inclusió s’ha compromès a estudiar la possibilitat que els treballadors per compte pròpia canviïn de base de cotització, per pujar-la o reduir-la, fins a sis vegades l’any. Segons ha assenyalat la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms ATA), a més d’aquesta mesura, el Ministeri ha acceptat estudiar que es permeti als Autònoms majors de 48 anys adequar de forma voluntària la seva cotització als seus ingressos.

“No avalarem cap reforma, en una situació com l’actual, que pugui portar un augment de cotitzacions i posar en risc la viabilitat dels negocis”, tot i que es considera que les mesures adoptades són les adequades, segueix sense entendre “les presses”. 

El SEPE porta tres mesos de retràs en el reconeixement de l’atur i no ha pagat la prestació a cap aturat des del 12 d’agost a la demarcació de Barcelona, segons ha pogut saber l’ACN. 
Així, aquest novembre només cobraran els aturats que van presentar la sol·licitud abans d’aquest dia. El problema deriva de l’allau dels Ertes registrats durant el confinament. A l’inici, la tramitació de l’atur anava al dia però la dels Ertes no.
L’organisme va decidir “equiparar el retràs” d’ambdós processos i dedicar més personal als Expedients. L’ens encara ha de solucionar molts error de la primera onada, ja que el 70% dels Ertes no s'entraven al sistema. 

Així ho ha determinat el TSJ de Canàries, en una sentència on es dóna la raó a una treballadora d’una Assessoria legal que va haver de marxar per incapacitat en vàries ocasions degut a la tensió, a la desorganització i a la sobrecàrrega de treball que trobava dia rere dia. El TSJ afirma que els fets “son tan clars, contundents i reveladors” que no deixen lloc a dubtes en que els problemes psicològics van tenir l’origen en l’entorn laboral. 

Es descarta així que es tracti d’una “visió subjectiva de la treballadora” desvinculada a la realitat, i es confirma l’existència d’una relació causal entre el mal i el treball. 

El llogater pot carregar a la renda del lloguer de l’habitatge, les obres realitzades a l’edifici que venen imposades per l’Administració, encara que sigui a través de conveni, encara que el contracte es signes abans del 9 de maig de 1985.

Així, ho estableix el Tribunal Suprem en sentència 30 de setembre de 2020, on aclareix que l’actual jurisprudència del Tribunal Suprem on es nega aquesta repercussió de les despeses no té en compte la situació excepcional on és l’Administració qui ordena les obres de rehabilitació.