Notícies recents

El TSJ de Cantabria recuerda que este tipo de dietas tienen como objetivo compensar los gastos en comida y desplazamientos que los empleados realizan para el desarrollo de su actividad laboral, motivo por el que, con carácter general, están exentas de tributación en el IRPF. Sin embargo, el tribunal matiza que cuando estas cantidades se abonan todos los meses por el mismo importe, dejan de cumplir su función compensatoria. Al no responder a gastos variables o puntuales, pierden su naturaleza de dieta y pasan a considerarse una parte más del salario, lo que implica su sujeción al IRPF.

La práctica totalidad de CCAA de régimen común están frenando las rebajas fiscales que aprobaron en ejercicios pasados, según advierte la Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal en su último informe. La única excepción es Madrid, que sigue aumentando sus reducciones fiscales. Las cifras aportadas por la Airef son las siguientes: en el periodo 2026-2030, las medidas fiscales permanentes adoptadas por las CCAA supondrán una pérdida de recaudación de unos 1.150 millones, frente a los 1.409 millones que se renunció a ingresar en el periodo anterior. El impuesto que sigue concentrando en el 2026 las mayores rebajas es el IRPF, en su tramo autonómico, que, no obstante, ha aumentado su recaudación en casi todos los territorios.

La Sala Contenciosa Administrativa aclarirà si aquest valor que estableix el Cadastre i serveix de base per pagar l'ITP i l'ISD es pot substituir pel que estableixi un informe pericial individualitzat de l'immoble. L'alt tribunal, en una interlocutòria del 29 d'abril, admet el recurs de la Hisenda autonòmica canària contra la sentència del TSJ de les Canàries que va donar suport a l'informe pericial sol·licitat per un contribuent que va adquirir un immoble per impugnar el valor de referència del Cadastre. El Suprem admet la qüestió davant la manca de jurisprudència sobre el tema i la gran quantitat de situacions que afecta.

Així ho estableix el TS en una sentència en què corregeix la interpretació restrictiva que aplicava el SEPE per als que decideixen abandonar les llistes de l'atur per incorporar-se al negoci d'un familiar. Els magistrats expliquen que la llei busca el foment de l'autoocupació i recorden que no hi ha cap exclusió legal expressa que impedeixi a un familiar col·laborador accedir a aquesta modalitat de cobrament de la prestació. Fins ara, la doctrina judicial sobre aquest assumpte era contradictòria. Aquesta nova sentència unifica la doctrina i estableix que l'esperit de la norma és facilitar que l'aturat s'incorpori al mercat laboral, sense que el parentiu amb el titular del negoci hagi de ser un obstacle.

En el cas en concret, l'empresa va rebutjar la proposta de la treballadora en considerar-la “inviable”, però tot seguit li va proposar una negociació de diferents alternatives. Aquesta negociació no es va produir per causa no imputable a l'empresa i la gerocultora va anar a la via judicial. Doncs bé, el TSJ de Cantàbria posa el focus en aquest oferiment i explica que l'ET reconeix el dret d'aquests a “adaptar la durada i la distribució de la jornada” per “fer efectiu el dret a la conciliació de la vida familiar i personal”, però afegeix que aquest dret “està sotmès al procés de negociació”. Així, en el cas enjudiciat, l'empresa va manifestar la voluntat d'obrir la negociació. El tribunal assenyala que va oferir "una alternativa real més enllà d'una resposta genèrica i va manifestar la voluntat d'arribar a un acord favorable per a les dues parts".

Si es compleixen els temps previstos per l'Executiu, el nou sistema podria veure la llum abans de l'estiu, previsiblement mitjançant RD i sense necessitat de passar per una complexa tramitació parlamentària. Diverses estimacions del sector d'autònoms i petites empreses apunten que molts negocis hauran d'assumir una despesa anual entre 400 i 1.000 euros per implantar programes de registre horari compatibles amb les noves exigències.

Repunten els contractes de durada inferior a set dies, ja suposen un 22% del total. Al mes de març, es van signar 285.158 contractes per menys de set dies, davant dels 461.292 subscrits el mateix mes del 2019. Suposen el 45% dels contractes temporals sent més habituals que els contractes per més d'un mes, mesos o fins a un any. Aquest va ser un dels punts sobre els quals va advertir la UGT dilluns passat, en presentar l'informe elaborat pel seu servei d'estudis sobre l'evolució del mercat de treball al llarg del 2025. Els experts plantegen que si es comprova que s'està donant aquesta pràctica, seria oportú substituir la penalització fixa actual per un sistema de 'bonus malus' que aturi la rotació dins de les empreses.

Registrada una proposició de llei al Congrés per pujar l'IBI a les persones que tinguin tres o més immobles, als pisos turístics que estiguin a zones tensionades ia les empreses. A més, s'insta a encarir el tribut a aquells contribuents que tinguin habitatges més grans a les principals ciutats. La norma preveu reformar la Llei d'Hisendes Locals perquè els ajuntaments puguin crear una tarifa progressiva de l'IBI, a semblança de l'IRPF, per alleujar la càrrega fiscal als contribuents que tinguin immobles amb menys valor cadastral i, per contra, fer tributar més aquells que tinguin habitatges amb més valor cadastral. Finalment, la norma proposa estendre la bonificació del 90% de l'IBI de què gaudeixen les famílies nombroses a les famílies monoparentals.