Notícies recents

En octubre se crearon 11.665 sociedades mercantiles, un 9,0% más que en el mismo mes de 2024. El capital suscrito para su constitución registró un incremento anual del 5,3%. Por otro lado, ampliaron capital 2.437 sociedades. El número de sociedades mercantiles disueltas descendió un 1,9% en tasa anual. El 81,7% de ellas lo hicieron voluntariamente. El 19,0% de las sociedades mercantiles creadas en octubre correspondió a Inmobiliarias, financieras y seguros y el 15,9% al Comercio. En cuanto a las sociedades disueltas, el 19,8% pertenecía al Comercio y el 15,9% a la Construcción. Illes Balears, Canarias y País Vasco presentaron los mayores aumentos anuales en el número de sociedades mercantiles creadas en octubre. Por su parte, Comunidad Foral de Navarra, Extremadura y Aragón registraron los descensos más acusados.

L'alt tribunal fixa que les multes d'Hisenda seran nul·les de ple dret si el fisc ignora les proves presentades per l'afectat i no "justifica ni en motiva el rebuig". La Cort, en una sentència del 24 de novembre, estableix que quan l'AEAT imposa una sanció sense escoltar les proves de descàrrec proposades pel contribuent "vulnera el dret fonamental a utilitzar mitjans de prova pertinents per a la defensa i, en relació amb aquest dret, a la presumpció d'innocència". En cas que Hisenda rebutgi les proves, ho ha de motivar, i acreditar que la seva pràctica no alteraria el resultat final.

La sentència estableix que, quan les mercaderies s'introdueixen en un dipòsit duaner i posteriorment són despatxades, el moment clau per determinar-ne el valor en duana és el de la seva inclusió en aquest dipòsit. Per tant, el valor de transacció que cal utilitzar és el de la “primera transmissió”, la venda que va motivar la seva entrada al territori duaner de la Unió. Aquesta interpretació, basada en els articles 29 i 112 del Codi Duaner Comunitari, aporta una seguretat jurídica fonamental per a les empreses que utilitzen els dipòsits duaners com a centres estratègics de distribució. Els permet calcular els seus costos aranzelaris amb antelació, basant-se en el preu de compra original, sense que vendes intermèdies dins del magatzem alterin la base imposable. La decisió no és només un dictamen tècnic, sinó una guia estratègica per a qualsevol empresa que operi a la cadena de subministrament internacional de la UE.

La seva Sala Social va emetre fa unes setmanes una sentència en què es dirimia si aquest temps de menjar és part de la jornada de treball o no. Tot depèn, resumeix l'Alt Tribunal, si durant aquest temps l'empleat està disponible. El Suprem especifica que "si es garanteix la desconnexió total de les persones que presten serveis per a l'empresa durant l'hora d'interrupció del seu treball per menjar aquest període de cap manera pot ser considerat com a temps a disposició", però que en el cas que es garanteixi el descans del treballador, aquest temps no és considerat jornada de treball.

El TS obliga l'AEAT a permetre les deduccions i reduccions a l'IRPF dels autònoms que cobren a través d'una societat, encara que no estiguin donats d'alta, ni per tant, cotitzin al RETA de la Seguretat Social. La decisió assenyala que si l'autònom ha de cotitzar a la Seguretat Social i no ho fa, en tot cas es tracta d'una infracció greu que l'Administració competent ha de multar, però això no dóna peu al fisc a tractar de manera diferent els seus rendiments de treball. La sentència del Suprem és d'especial rellevància per als autònoms que tenen una empresa ja que obliga l'AEAT a acceptar-ne els rendiments, i també les reduccions i deduccions fiscals que apliquin sobre ells per les despeses en què incorren per fer la seva tasca.

Segons ha avançat la ministra de Treball, el Govern impulsarà un reglament que limitarà el nombre d'aquests contractes que hi podrà haver a cada empresa, un 20% a les companyies que superin els 50 treballadors i fins a 10, en el cas de les més petites. Els criteris generals que guien aquests acords laboral estan recollits a l'ET, si bé, el RD que aprovarà el Govern acabarà de concretar alguns dels punts que havien quedat a l'aire.

El Ple de la Cort de Garanties ha rebutjat aquest dijous la qüestió d'inconstitucionalitat remesa pel TSJCV que considerava que imposar un tipus mínim del 23% podria vulnerar el principi de capacitat econòmica, en avançar les empreses al fisc una quantitat més gran del que li correspongués. Els experts consideraven que aquest avenç suposava concedir un crèdit al fisc sense interessos, encara que l'any següent tornés l'excés. La Cort de Garanties subratlla en un comunicat que aquest mètode no grava rendes "irreals" ni "fictícies", sinó que fa un mesurament raonable de la renda en termes reals (no estimats), nets (no bruts) i actuals (de l'exercici en curs).

Els contribuents no residents a Espanya tenen dret a aplicar el límit conjunt del 60% de l'IRPF i l'IP, una prerrogativa que fins ara estava reservada exclusivament per als residents. La resolució del Tribunal Suprem dictamina que impedir als no residents beneficiar-se del límit vulnera el principi de lliure circulació de capitals, un dels pilars fonamentals del TFUE. El TS considera que no hi ha "raons d'interès general que justifiquin un tracte discriminatori" basat únicament en el lloc de residència del contribuent. La decisió obre la porta que els no residents que hagin pagat l'impost en els darrers quatre anys (període no prescrit fiscalment) iniciïn procediments per sol·licitar la rectificació de les seves autoliquidacions i la devolució dels ingressos indeguts, més els interessos de demora corresponents.