Notícies recents

Tot just sis mesos després d'entrar en concurs voluntari, el despatx especialitzat en reclamacions en defensa dels consumidors davant de grans empreses i administracions ha sol·licitat aquest tràmit al magistrat de la plaça número 9 de la secció mercantil del Tribunal d'Instància de Madrid. La crítica situació financera de Reclamador està relacionada amb l'aturada del trànsit aeri durant el Covid-19, que ha penalitzat el flux d'entrada de casos nous. A aquesta situació s'hi uneix la lentitud del sistema judicial espanyol. Atès que el seu model de negoci es basa en el cobrament d'una comissió en finalitzar amb èxit la reclamació, els temps d'espera als jutjats castiguen la capacitat de l'empresa per monetitzar la cartera de casos actius.

A partir d'ahir, 2 d'agost, la Comissió Europea comença a aplicar les primeres obligacions de transparència previstes al Reglament d'intel·ligència artificial, un conjunt de mesures que obligarà a identificar quan un usuari interactua amb un sistema d'IA i quan un contingut ha estat "generat o alterat" mitjançant aquesta tecnologia. Entre les obligacions que comencen a exigir-se hi figura la identificació dels chatbots i altres sistemes d'intel·ligència artificial, que hauran d'informar l'usuari que interactua amb una IA i no amb una persona. També s'han d'etiquetar els continguts creats o alterats mitjançant IA, inclosos els anomenats deepfakes, que a més han d'incorporar marques llegibles per màquina per facilitar-ne la detecció.

La inflació anual estimada de l'IPC al juliol de 2026 és del 3,5%, d'acord amb l'indicador avançat elaborat per l'INE. Aquest indicador proporciona un avanç de l'IPC que, en cas de confirmar-se, suposaria que la taxa anual augmenta tres dècimes. En aquest comportament influeixen les pujades dels preus dels combustibles i lubrificants per a vehicles personals i de l'electricitat, majors que al juliol de l'any passat. La taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) augmenta una dècima, fins al 3,0%.

La Directiva (UE) 2026/799, en vigor des de l'abril passat, fixa per primera vegada un marc comú per al pre-pack concursal, la venda de companyies en dificultats financeres que es negocia amb el comprador abans d'arribar al jutjat per a preservar el valor del negoci. Espanya, com la resta d'Estats membres, haurà de transposar la norma abans del 22 de gener de 2029, una oportunitat per a accelerar el 'M&A distressed' i polir aspectes de la reforma concursal que va entrar en vigor fa gairebé quatre anys.

La Direcció General de Tributs, òrgan directiu del Ministeri d'Hisenda, deixa entreveure en una recent consulta que aquests contribuents hauran de constituir l'empresa abans de la seva arribada al país. L'Agència Tributària ha incrementat els controls als acollits a la Llei Beckham i denega de forma gairebé automàtica aquest règim fiscal als administradors de noves empreses basant-se exclusivament en el fet que la societat no estava constituïda en el moment exacte del desplaçament a Espanya. Ara, Tributs ve a confirmar aquest extrem en la seva consulta del 21 de maig. L'òrgan respon a la consulta d'un ciutadà resident a Bèlgica.

La reforma del registre de la jornada laboral porta mesos esperant el vistiplau del Consell de Ministres. Si bé, aquest no és l'únic acord subscrit que segueix pendent d'aprovació temps després de la seva formalització i fins i tot presentació en públic. Dins dels assumptes pendents, l'aprovació de l'Estatut del Becari és el que acumula major retard en ser subscrit en 2023. No obstant això, la matèria que més preocupa els sindicats és el retard en l'aprovació dels canvis que tenen a veure amb l'SMI. En concret, amb la possibilitat que tenen les empreses de retallar o eliminar els plusos que rebia el treballador per a acoblar-se al nou mínim legal sense experimentar un major increment dels costos laborals. El quart dels assumptes que estan en aquesta llista de pendents, en canvi, va sorgir per interès del propi Ministeri de Treball. Es tracta de l'ampliació dels permisos per defunció d'un familiar dels dos dies (ampliables a quatre) que existeixen avui dia fins a 10, la creació d'un permís remunerat per cures pal·liatives de 15 dies i d'un altre d'un dia per a les persones que siguin triades com a acompanyants per una persona que se sotmet a una eutanàsia.

La Seguretat Social va emetre un nou criteri el 14 de juliol en el qual assenyala que el concepte de preavís és distint al de la indemnització. "Tindria un caràcter més pròxim al salarial i prova d'això és que en cas de revocació de la sentència extintiva de la relació laboral, el treballador hauria de retornar la indemnització però no la quantitat percebuda pel preavís", diu. "En conseqüència, les quantitats abonades per falta de preavís han de cotitzar-se en les corresponents liquidacions complementàries, considerant-se el cessament com el moment de la seva meritació", conclou.

El Tribunal Suprem ha dictat una sentència sobre el nou Reglament d'Estrangeria, aprovat per rD 1155/2024 de 19 de novembre, i ha resolt el recurs presentat per diverses organitzacions de defensa dels drets de les persones migrants. La fallada estima parcialment el recurs, anul·la diversos preceptes reglamentaris i confirma la validesa de bona part de la reforma impulsada pel Govern. La sentència manté l'arquitectura general del nou Reglament d'Estrangeria, però introdueix correccions rellevants en qüestions relacionades amb la protecció de menors, la unitat familiar, el reconeixement de situacions jurídiques constituïdes a l'estranger, la valoració d'antecedents penals i l'accés presencial als procediments administratius. Al mateix temps, confirma les noves restriccions introduïdes en matèria d'arrelament per a sol·licitants de protecció internacional, un dels eixos centrals de la reforma.