Notícies recents

El Gobierno aprobará este martes la ley que regula el trabajo de los repartidores a domicilio por parte de las plataformas digitales, conocida como 'ley de riders', según ha confirmado la vicepresidenta tercera y ministra de Trabajo. El texto del acuerdo señala que el Real Decreto-Ley que recoge la norma entrará en vigor a los tres meses de su publicación en el BOE, un plazo que el Gobierno otorgó a las empresas como periodo de adaptación. Tras conocerse que su aprobación será mañana, las organizaciones Repartidores Unidos y APRA han convocado manifestaciones para este martes en nueve ciudades españolas, según han informado en un comunicado.

Condena a la compañía a la inmediata readmisión del empleado en las mismas condiciones laborales que tenía. Además, deberá abonarle los salarios dejados de percibir desde entonces y hasta su efectiva reincorporación al puesto de trabajo, así como una indemnización por daño moral de 6.251 euros. El alto órgano judicial gallego entiende que en este caso se produjo un despido por “discriminación refleja”, ya que “se vulneró el derecho del recurrente a la igualdad y a no sufrir discriminación por razón de sexo (embarazo), dado que le sería proyectable –indirectamente- la protección otorgada por el artículo 55.5 del estatuto de los trabajadores”.

Pero el Ministerio de Asuntos Económicos trabaja ya para tener un marco definido a partir de 2022, y la fórmula será trasponer la directiva europea de reestructuraciones. Las empresas contarán con un plazo máximo de 12 meses de preconcurso, frente a los cuatro actuales, y habrá más facilidad para forzar que los acreedores acepten los pactos de reestructuración. Se podrán, incluso, imponer quitas del 100%. La directiva está plagada de novedades que contribuirán a paliar la destrucción del tejido empresarial.

La Seguridad Social solo reconoce el 10% de los contagios por covid-19 como accidente de trabajo entre sanitarios y ninguno como enfermedad profesional, según ha denunciado este lunes la Central Sindical Independiente y de Funcionarios (CSIF). Por eso, el sindicato va a iniciar una campaña para promover el reconocimiento del contagio por covid-19. El sindicato ha recordado que este no reconocimiento "genera una desprotección y pérdida económica: se dejan de percibir las guardias y la productividad, entre otros conceptos y se pierde la indemnización por secuelas".

Un dels temes centrals en aquest procés de transformació del model laboral és el relatiu a l’ordenació de la subcontractació. Tot i que no s’ha avançat molt en aquesta matèria, hi ha sobre la taula propostes pel canvi que poden tenir un gran impacte.
S’ha aprovat en la Comissió de Treball, Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Congrés dels Diputats una Proposició relativa a igualar les condicions salarials dels treballadors subcontractats. A la proposició s’hi van presentar tres esmenes. 
Els canvis proposats són igualment transcendents i ens indiquen per on poden anar les reformes en aquest camp: per un costat, es vol imposar que la subcontractació i els canvis de contractista no puguin extingir els contractes de treballs, imposant per mandat legal la subrogació que avui ja preveuen alguns convenis col·lectius i exigeixen molts concursos públics.
També preveu, tot i que sembla que pugui haver error en la redacció, que la subcontractació no pugui justificar la contractació temporal dels treballadors.

El Col·legi de Registradors va presentar aquest dilluns la seva Estadística Mercantil corresponent al primer trimestre. Destaquen importants pujades, properes al 20%, de les noves empreses dedicades a l’Agricultura, ramaderia i pesca (branca A de la CNAE), seguides de Informació i Comunicacions (branca J), Comerç (G) i Transport (H), amb augments tots ells entre el 12% i el 14% front al trimestre anterior de la pandèmia. Si ho comparem respecte al mateix mes del 2019, els concursos de creditors mostren un increment del 38,7%.

La nova Llei d’habitatge fixarà el recàrrec de l’IBI com la fórmula que gravi els pisos buits, tot i que encara no s’ha pactat l’import que podrà tenir la modulació d’aquest recàrrec. La nova llei inclourà un recàrrec en l’IBI a partir del quart habitatge buit. El Ministeri de Transports va plantejar en el seu esborrany que el recàrrec podria assolir el 50%. Però el PSOE s’ha apropat als seus socis de Govern pujant-lo al 75%.

Per la seva banda, la formació morada defensa un gravamen segons el número d’habitatges fins a arribar al 200%. 
On hi ha hagut acord és en augmentar la taxa a partir de quatre immobles sense ocupar per propietari. 

Hisenda planeja fixar un tipus mínim de Societats a Espanya sense esperar a un acord internacional en la matèria. L’objectiu a llarg termini de la reforma tributària, segons la Ministra d’Hisenda, és “que al llarg de la legislatura s’aconsegueixi reduir el diferencial de recaptació que existeix entre Espanya i la mitja de la UE, d’entre set i vuit punts” de PIB, uns 80.000 milions d’euros, “imprescindibles, com la pandèmia ha posat de manifest, per a sostenir l’Estat de benestar”. La seva implantació, en tot cas, serà progressiva, a fi d’apropar-la  al moment que estem vivint”, prioritzant la recuperació econòmica a la consolidació fiscal”.