Notícies recents

La entrada en vigor del Valor de referencia (VRM) -que permite a la Administración elevar el valor de los inmuebles al calcular la base imponible de los impuestos-, ha provocado una guerra administrativa y judicial con grandes dudas jurídicas y técnicas sobre la aplicación de este sistema de tasación. En la mayoría de casos, el valor no se corresponde con el de la escritura y excede el verdadero precio de mercado del inmueble, por lo que exigen más impuestos. De media, los valores impugnados superan en más de un 20% el precio real del inmueble.

Aquesta evolució és deguda, principalment, a la baixada dels preus de l'electricitat, que van pujar el setembre del 2021. També hi influeix, encara que en menor mesura, el descens dels carburants, davant la pujada de l'any anterior, i la baixada del transport. La taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) disminueix dues dècimes, fins al 6,2%.

La Inspecció de Treball vigilarà la contractació dels treballadors fixos discontinus. Especialment, a "alguns sectors", com l'educació, "en què es cometen abusos en aquest terreny des de fa dècades". No només amb la contractació de professors, sinó també entre el personal dels menjadors o de neteja, afirma la ministra de Treball. L'últim any, i fins i tot abans que entrés en vigor la reforma laboral el gener passat, la Inspecció ha descobert 14.601 empreses amb treballadors fixos discontinus en situacions irregulars. Això ha aconseguit la transformació de 25.870 contractes en fixos ordinaris. El 45,77% dels llocs de treball analitzats. El contracte fix discontinu és un dels preceptes més destacats de la reforma laboral. El Govern ho ha convertit en una fórmula més de feina estable per substituir els contractes temporals. En aquesta línia de fer complir la reforma laboral, va anunciar la immediata posada en marxa d'un pla específic de la Inspecció per revisar la situació de més de 290.000 treballadors de temps parcial sobre els que tenen "indicis que estan fent jornades superiors a les declarades" ". Per tant, per reduir les hores extraordinàries que les empreses no paguen.

Nul·litat radical de la conducta empresarial consistent a proporcionar valoracions negatives d'una exempleada a terceres empreses que la volien contractar i que trucaven per demanar referències. I en aquest cas, podria ser lícit que el responsable critiqués l'exercici laboral de l'empleada, però es converteix en improcedent quan fa valoracions relacionades amb l'embaràs i amb les demandes interposades per aquella per a la reducció de jornada. És lícita l'enregistrament del gerent d'una de les empreses en relació amb la contractació laboral de la treballadora.

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha resolt a favor només 95 de les al voltant de 4.000 reclamacions fetes pels propietaris de llicències de VTC, que van sol·licitar una pròrroga per continuar la seva activitat urbana a partir del 30 de setembre d'aquest any. Quan faltaven uns dies perquè s'acabi el període transitori, Transportes ha desestimat la gran majoria d'aquestes reclamacions que demanaven una moratòria addicional als 4 anys. Pel que fa a les 95 admeses, Transportes concedeix una indemnització complementària molt diferent per a cada cas, que oscil·la entre 1 any i 16 anys d'ampliació perquè aquestes forquilles de llicències continuïn amb la seva activitat de transport de viatgers a zones urbanes.

Davant la urgència d'ingressos econòmics per fer front a les despeses mensuals, treballar sense cotitzar a la Seguretat Social és l'única sortida realista que troben el 72% de les dones aturades amb fills enquestades per al 10è Informe Monomarentalitat i Ocupació de la Fundació Adecco. La jornada a temps parcial és la que s'ajusta més a les necessitats de les llars monomarentals consultades. En concret, el 65,7% de les dones aturades estan buscant una feina amb jornada reduïda, per ocupar-se dels fills a les tardes.

Els experts critiquen l'interès escàs per revisar la norma. Les estadístiques distorsionen l'impacte real de la Llei del Teletreball. Davant l'elevat nombre de llacunes, s'adverteix de l'alt grau de judicialització a què porta la redacció actual de la norma i el desconeixement sobre el seu abast real, davant la manca d'estadístiques dissenyades per al teletreball. "Potser només demandes judicials, amb eventual actuació prèvia de la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social, i tenir dades estadístiques fiables sobre la magnitud del 'teletreball assalariat no regular' a Espanya permeti desembocar que es reguli específicament i positivament la matèria" .

Aquesta reforma té alguns efectes negatius, segons l'estudi de l'economista investigador de Fedea i expert en Seguretat Social. Entre altres coses, i segons justifica la seva anàlisi, podria fomentar la figura del fals autònom; augmentar la inequitat entre els assalariats i els autònoms, afavorint aquests últims o resultar neutra en termes d'ingressos però no de despeses a mitjà i llarg termini. La decisió d'establir per a una bona part dels treballadors autònoms bases i quotes inferiors als mínims del Règim General d'assalariats per a un contracte a temps complet, pot generar competència deslleial amb les empreses i aprofundeix el risc de l'ús de la figura del fals autònom disminuint la qualitat de l'ocupació". Un altre frau susceptible de dur-se a terme: "l'ocultació d'ingressos pels autònoms per pagar menys quota, afectant també la recaptació de l'IRPF i l'IVA". Amb rendiments nets superiors a la pensió màxima els autònoms cotitzen sempre per sota d'aquesta i, per tant, no estan obligats a fer l'esforç exigit als treballadors assalariats la base de cotització màxima dels quals és superior en un 28% a la pensió màxima. La relació entre els rendiments nets declarats pels afiliats al RETA i la base mínima de cotització de cada tram és decreixent a mesura que augmenten els rendiments.