Notícies recents

Els convenis signats el 2026 contemplen una pujada mitjana anual dels sous del 3,61% al setembre, gairebé 1,3 punts per sota de la inflació. Amb la dada de setembre la pujada salarial mitjana en conveni encadena cinc mesos consecutius al voltant del 3%, segons l'estadística de negociació col·lectiva que publica mensualment el Ministeri de Treball i Economia Social. Les organitzacions sindicals i patronals han de negociar aquest any el nou AENC després de vèncer el desembre passat l'acord fins ara vigent, que recomanava pujades salarials del 3% per al 2025, amb una clàusula de revisió salarial que, en cas de desviació de la inflació, podria implicar alces addicionals de fins a l'1% per a cada un dels anys de l'acord (20). Segons l'estadística de Treball, la major part dels convenis registrats fins al setembre no tenen clàusula de revisió salarial per evitar pèrdues de poder adquisitiu. La jornada mitjana pactada en conveni es va situar fins al setembre a 1.741 hores anuals per treballador.

La memòria d'actuació d'aquest organisme el 2025 recull un increment de l'activitat dels inspectors, cosa que va fructificar en més sancions (de 541 milions d'euros el 2024 a 858 milions el darrer exercici) i més ocupació regularitzada. Les 47.100 conversions a assalariats de falsos autònoms suposen la xifra més alta en un registre que comença el 2015. L'anterior guarisme més alt va ser el del 2022, amb 39.000 regularitzacions, que el ministeri ja va reivindicar llavors com un rècord. Aquests falsos autònoms són part d'un total de 96.200 regularitzats, fet que suposa un increment considerable respecte a la xifra total del 2024 (56.100). Alhora, també creix el nombre d'estrangers sense permís de treball i que van ser regularitzats: el 2024 van ser 12.200 persones, mentre que el 2025 van ser 18.700 persones.

Un estudi de l'IBM Institute for Business Value, elaborat juntament amb Oxford Economics, reflecteix que el 71% dels responsables de Recursos Humans considera que supervisar, validar i, quan sigui necessari, rebutjar els resultats d'una intel·ligència artificial serà una de les capacitats més importants dels treballadors el 2026. Entre els empleats, però, només el 29% concedeix el mateix. Així, els professionals han de revisar els seus resultats, detectar errors i decidir quan cal corregir o fins i tot descartar el que genera una IA.

El TS es pronuncia sobre una problemàtica recurrent en el dia a dia de les companyies: la impugnació dels acords adoptats en una suposada junta universal quan no hi ha acta i alguns socis neguen haver-hi assistit. La disputa va arribar als tribunals perquè dos socis sostenien que no havien acudit a la junta celebrada que contemplava acceptar la renúncia de l'administrador únic, nomenar el substitut i delegar facultats i van promoure una demanda d'impugnació dels acords socials aconseguits. L'alt tribunal subratlla que, perquè una junta universal quedi constituïda vàlidament, ha d'estar present o representat tot el capital social i acceptar-se per unanimitat la celebració i l'ordre del dia.

L'anàlisi realitzada per UPTA Espanya sobre els dos darrers anys mostra que el creixement de les persones estrangeres que desenvolupen una activitat per compte propi s'ha convertit en un dels principals motors del treball autònom espanyol. En només dos anys s'han incorporat al voltant de 81.000 treballadors autònoms estrangers, un increment proper al 18%. Per a UPTA, aquestes dades confirmen que l'emprenedoria estrangera ha deixat d'ocupar un paper secundari dins del treball autònom espanyol. La transformació també s'observa a les activitats econòmiques en forma de diversificació. L'emprenedoria estrangera ja no es pot associar exclusivament a l'hostaleria, el comerç o la construcció. A Telecomunicacions i Programació Informàtica, les persones estrangeres ja representen el 33,5% dels treballadors per compte propi.

El Consell de Ministres ha aprovat el Reial Decret sobre la jubilació dels esportistes professionals, mitjançant el qual s'estableix el règim jurídic per al còmput com a cotitzats al Règim General de la Seguretat Social, als efectes de la pensió de jubilació, dels períodes d'activitat exercits com a esportista professional amb anterioritat a la seva integració al Règim General de la Seguretat Social. Aquesta mesura facilita l'accés o la millora de la pensió de jubilació als esportistes que residien a Espanya i van exercir la seva activitat de forma habitual en territori nacional, amb contracte professional, sempre que estiguessin inclosos en la relació laboral especial d'esportistes professionals, entre el 15-03-1980 i la data de la seva integració al Règim General de la Seguretat Social. El contingut d'aquest RD, que no inclou els jugadors professionals de futbol que es regeixen per la seva normativa específica, entrarà en vigor al cap de tres mesos de la seva publicació al BOE.

L'Audiència Nacional ha assenyalat que la petició dels sindicats no és aplicable als treballadors del sector, atès que el conveni col·lectiu comptabilitza els seus dies de vacances en jornades naturals i no en jornades naturals. "Els dies naturals comprenen tant els que hi ha obligació de prestar servei com aquells en què no, és a dir, el que afecten cap de setmana o festiu", diu la sentència, que també fa recollida d'arguments ja esgrimits al seu moment per la jurisprudència del Tribunal Suprem.

I en gran mesura, perquè per primera vegada, els diners van per davant d'una llei, cosa que garanteix el finançament per posar en marxa els nous drets i prestacions que aquestes normes comporten. Són molts els nous serveis que incorporen i que, si s'apliquen, canviaran de manera evident el sistema d'atenció i cura de les persones dependents i amb discapacitat a la llar. La reforma de la llei de dependència té 6.200 milions d'euros extres fins al 2027 i l'obligació de l'Estat de finançar al 50% els serveis i les prestacions. En matèria de dependència, s'amplia la figura dels cuidadors familiars a persones properes, com veïns o amics, responent així a les necessitats de les persones que viuen soles o amb altres convivències. S'ofereix la possibilitat que la persona cuidadora la pugui acompanyar en altres activitats dins del seu entorn comunitari, com ara anar al metge o fer la compra.